•Els Bombers de la Generalitat van atendre, l’any 2009, un total de 84.204 serveis•Les sortides per sufocar focs forestals es van doblar, respecte l’exercici de 2008
•També hi va haver més focs de vegetació urbana (un 77,8% més) i incendis agrícoles (+39,3%)
•Hi va haver una quarta part més de rescats de muntanya, especialment entre els mesos de maig i octubre
•L’Àrea Metropolitana de Barcelona és on més sortides es van fer; el Baix Llobregat i el Vallès Occidental encapçalen el rànquing
•Gener, pels milers de sortides generades per l’episodi de vent, i juliol, amb els incendis i les rutes preventives, els mesos de major activitat
Increment considerable de les sortides per sufocar incendis de vegetació i per fer rescats de persones a la muntanya i descens dels serveis per atendre víctimes d’accidents de trànsit. Aquestes són les dades més rellevants del balanç de les intervencions que els Bombers de la Generalitat van fer al llarg de l’any 2009, que sumaren un total de 84.204.
El doble de focs forestals
En comparació amb l’exercici anterior, al 2009 els Bombers van doblar el número de sortides per sufocar incendis forestals. Així, mentre que al 2008 els serveis per aquest concepte van ser 1.337, l’any passat la xifra va arribar als 2.695; és a dir, un 101,57% més. El juliol va ser el mes amb més activitat de tot l’any quant a focs forestals, ja que els Bombers en van atendre 423, culminant una tendència creixent d’aquest tipus de serveis des de maig.
El mateix va succeir amb els incendis de vegetació agrícola i els de vegetació urbana, tot i que els increments no van ser tan considerables, d’un any a un altre. De serveis per sufocar focs agrícoles, els Bombers en van fer 1.715, l’any passat (1.231 al 2008; és a dir, un 39,32% més). Va ser el juny que hi va haver més activitat per sufocar-los, amb un total de 210 serveis. Per apagar incendis de vegetació urbana, se’n van fer 2.292 serveis (el 2008, 1.289): un 77.81% més que el 2008. El mes de major activitat per aquest concepte va ser, també, el juny.
Aquesta diferència entre un exercici i un altre ajuda a explicar que la càrrega de combustible i la seva disponibilitat són clau a l’hora de tenir propagacions contínues i intensitats elevades del foc. Cal recordar que els camps de cereal tenien una alta càrrega de combustible, amb moltes espigues altes, amb herba al sotabosc i brots nous als matolls i als arbres. A part de la càrrega de combustible, els episodis de vent de sud amb baixes humitats nocturnes van permetre que gran quantitat de combustible mort (fulles, branques i troncs) estigués disponible per augmentar la intensitat del foc dels incendis, en aquests episodis.
